Manifest 25 de Novembre, dia Internacional Contra la Violència de Gènere


Avui, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes,  ens trobem un any més per  dir  prou  a  les  agressions  masclistes,  per  dir  no  atacs  patriarcals,  per  dir  mai  més  un  nou assassinat.  Avui  i  cada  altre  dia  de  l’any,  recordem  totes  aquelles  companyes  mortes  o maltractades únicament pel fet de ser dones.
Un total de 700 dones han estat assassinades a l’Estat Espanyol durant l’última dècada.  Aquest és el resultat des de que l’any 2003 es van començar a comptabilitzar  aquests crims amb vistes a l’aprovació, un any més tard, de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de
Gènere. Tot i que la Delegació Especial del Govern per la lluita contra la Violència de Gènere és l’organisme que s’encarrega  de la  recopilació de dades, som  tradicionalment les organitzacions de dones qui hem anat posant noms i cognoms a una realitat que pateixen més de 600.000 dones cada any a Espanya, encara que menys de la quarta part es decideixin a denunciar-ho.
Totes  érem  i  totes  som,  víctimes  de  la  violència  promoguda  i  tolerada  per  un  sistema
extremadament dur cap a nosaltres. Unes regles del joc d’aparença natural, inamovible; arrelades
fins i tot a les  més petites de les quotidianitats. Una forma premeditada pel capital i el patriarcat
d’articular les relacions entre les persones, fotografiada clarament en els privilegis socials, legals i
econòmics dels homes. Un sistema, en definitiva, ideat per no remunerar el treball domèstic, de
cures i reproductiu,  que relega la dona a l’àmbit familiar  o a dobles i triples jornades laborals,  que
es defensa d’aquelles que ens hi oposem. Rebem  insults, discriminació, exclusió, marginalització,
tocaments, maltractament psicològic i violacions. De manera estructural, legal i a cara descoberta,
abona i rega la mort de cada nova assassinada. Un sistema que cal combatre i destruir.
I  malgrat  sigui  evident  que  la  situació  dista  molt  d’estar  millorant,  ens  intenten  enlluernar  amb propostes  pseudoprogresistes,  amb  estadístiques  irreals,  amb  insults  a  la  nostra  intel·ligència  i amb mesures absurdes  que no són més que FUM. Enganys i mentides que sorgeixen del mateix patriarcat per generar la sensació que alguna cosa està canviant. Per intentar que no responguem davant el proper atac sexista, homòfob, racista o classista que patim o coneguem.
Els  tentacles  d’aquest  terror  s’aferren  a  tots  els  aspectes  de  les  nostres  vides.  Imperen  en  la
publicitat  altament  sexista  amb  la  que  ens  bombardegen  cada  vegada  que  els  és  possible,
recordant-nos què  és el  que  espera la societat de nosaltres. Defineixen, controlen i ataquen els
nostres cossos. No descansen en l’intent de transformar-nos en objectes. També és violència que
neguin  la  reproducció assistida pública a  les  mares solteres o  lesbianes,  o que  ens reformin la  ja
injusta Llei de l’Avortament per imposar de nou i encara amb més força les  seves decisions sobre
els nostres cossos. 
Cal  tenir  en  compte  que  l'avortament  no  és  desitjable  per  si  mateix,  però  moltes  vegades  la
interrupció  voluntària  de  l’embaràs  no  és  una  voluntat  sinó  una  obligació.   L’any  que  ve,  ens
podem trobar que aproximadament 100.000 dones a l’Estat Espanyol,  unes 20.000 a Catalunya,
estarem exposades a avortar de manera clandestina i a patir greus lesions o fins i tot la mort, amb
els conseqüents perjudicis que comporta això per nosaltres, pel nostre entorn i per tota la societat.
Les mesures prohibicionistes, com la que impulsa el Partit  Popular  amb la nova Llei dels Drets
Sexuals i Reproductius,  incrementen  la mortalitat  de les dones  i la inseguretat dels  professionals
que  ens  atenen.  No  només  obstaculitzen  la  nostra  llibertat  i  autonomia,  sinó  que  pretenen
criminalitzar-nos i jutjar-nos si decidim prendre les nostres pròpies decisions. Per reduir el nombre
d’embarassos no desitjats el que cal és una bona educació sexual i afectiva.
Volem  decidir  autònomament  sobre  la  nostra  maternitat.  Reivindiquem  el  nostre  dret  a  la  salut sexual i reproductiva, a  una vida digna  i a la integritat física. Volem  accés a la sanitat  de  manera gratuïta  i dins  del sistema sanitari públic. No volem ser ciutadanes de segona  amb menys drets que els homes.  Ens  jugarem la salut, la vida o la llibertat, però no deixarem que ningú decideixi per nosaltres. Nosaltres parim, nosaltres decidim.
Els  culpables  d’aquesta  violència,  aquells  que  dia  rere  dia  perpetuen  la  dominació  dels  homes
sobre les dones,  no ens poden enganyar. No ens enganyen, sabem que no ens ajudaran, que no
estan  del  nostre  bàndol.  Les  dones  els  combatem  unides,  colze  a  colze,  teixint  xarxes  entre
nosaltres, organitzant-nos, sense por de deixar-nos-hi la veu perquè sabem que la nostra aliança
en contra  de  totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar nos.
Cap més dona maltractada, cap més dona  humiliada,  cap més dona violentada pels cànons de
bellesa tradicionals,  cap més dona silenciada,  cap més dona sense dret a decidir sobre el seu
cos, cap més dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi.
Des  del  record  i el  reconeixement de totes  i  cadascuna  de  les dones  que  pateixen  o  han  patit
violència,  lluitem  totes  contra  aquesta  estructura  injusta  i  perniciosa  que  ens  corromp,
empoderem-nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:
Cap més  episodi de  violència contra les dones, ni físic, ni psicològic, ni econòmic, ni patrimonial,
ni institucional!

Ateneu Obert de la Dona i Arran del Pla de l'Estany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CICLE DE RELATS VIRTUALS: Relat 1