Avui, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes, ens trobem un any més per dir prou a les agressions masclistes, per dir no atacs patriarcals, per dir mai més un nou assassinat. Avui i cada altre dia de l’any, recordem totes aquelles companyes mortes o maltractades únicament pel fet de ser dones.
Un total de 700 dones han estat assassinades a l’Estat Espanyol durant l’última dècada. Aquest és el resultat des de que l’any 2003 es van començar a comptabilitzar aquests crims amb vistes a l’aprovació, un any més tard, de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de
Gènere. Tot i que la Delegació Especial del Govern per la lluita contra la Violència de Gènere és l’organisme que s’encarrega de la recopilació de dades, som tradicionalment les organitzacions de dones qui hem anat posant noms i cognoms a una realitat que pateixen més de 600.000 dones cada any a Espanya, encara que menys de la quarta part es decideixin a denunciar-ho.
Totes érem i totes som, víctimes de la violència promoguda i tolerada per un sistema
extremadament dur cap a nosaltres. Unes regles del joc d’aparença natural, inamovible; arrelades
fins i tot a les més petites de les quotidianitats. Una forma premeditada pel capital i el patriarcat
d’articular les relacions entre les persones, fotografiada clarament en els privilegis socials, legals i
econòmics dels homes. Un sistema, en definitiva, ideat per no remunerar el treball domèstic, de
cures i reproductiu, que relega la dona a l’àmbit familiar o a dobles i triples jornades laborals, que
es defensa d’aquelles que ens hi oposem. Rebem insults, discriminació, exclusió, marginalització,
tocaments, maltractament psicològic i violacions. De manera estructural, legal i a cara descoberta,
abona i rega la mort de cada nova assassinada. Un sistema que cal combatre i destruir.
I malgrat sigui evident que la situació dista molt d’estar millorant, ens intenten enlluernar amb propostes pseudoprogresistes, amb estadístiques irreals, amb insults a la nostra intel·ligència i amb mesures absurdes que no són més que FUM. Enganys i mentides que sorgeixen del mateix patriarcat per generar la sensació que alguna cosa està canviant. Per intentar que no responguem davant el proper atac sexista, homòfob, racista o classista que patim o coneguem.
Els tentacles d’aquest terror s’aferren a tots els aspectes de les nostres vides. Imperen en la
publicitat altament sexista amb la que ens bombardegen cada vegada que els és possible,
recordant-nos què és el que espera la societat de nosaltres. Defineixen, controlen i ataquen els
nostres cossos. No descansen en l’intent de transformar-nos en objectes. També és violència que
neguin la reproducció assistida pública a les mares solteres o lesbianes, o que ens reformin la ja
injusta Llei de l’Avortament per imposar de nou i encara amb més força les seves decisions sobre
els nostres cossos.
Cal tenir en compte que l'avortament no és desitjable per si mateix, però moltes vegades la
interrupció voluntària de l’embaràs no és una voluntat sinó una obligació. L’any que ve, ens
podem trobar que aproximadament 100.000 dones a l’Estat Espanyol, unes 20.000 a Catalunya,
estarem exposades a avortar de manera clandestina i a patir greus lesions o fins i tot la mort, amb
els conseqüents perjudicis que comporta això per nosaltres, pel nostre entorn i per tota la societat.
Les mesures prohibicionistes, com la que impulsa el Partit Popular amb la nova Llei dels Drets
Sexuals i Reproductius, incrementen la mortalitat de les dones i la inseguretat dels professionals
que ens atenen. No només obstaculitzen la nostra llibertat i autonomia, sinó que pretenen
criminalitzar-nos i jutjar-nos si decidim prendre les nostres pròpies decisions. Per reduir el nombre
d’embarassos no desitjats el que cal és una bona educació sexual i afectiva.
Volem decidir autònomament sobre la nostra maternitat. Reivindiquem el nostre dret a la salut sexual i reproductiva, a una vida digna i a la integritat física. Volem accés a la sanitat de manera gratuïta i dins del sistema sanitari públic. No volem ser ciutadanes de segona amb menys drets que els homes. Ens jugarem la salut, la vida o la llibertat, però no deixarem que ningú decideixi per nosaltres. Nosaltres parim, nosaltres decidim.
Els culpables d’aquesta violència, aquells que dia rere dia perpetuen la dominació dels homes
sobre les dones, no ens poden enganyar. No ens enganyen, sabem que no ens ajudaran, que no
estan del nostre bàndol. Les dones els combatem unides, colze a colze, teixint xarxes entre
nosaltres, organitzant-nos, sense por de deixar-nos-hi la veu perquè sabem que la nostra aliança
en contra de totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar nos.
Cap més dona maltractada, cap més dona humiliada, cap més dona violentada pels cànons de
bellesa tradicionals, cap més dona silenciada, cap més dona sense dret a decidir sobre el seu
cos, cap més dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi.
Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones que pateixen o han patit
violència, lluitem totes contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp,
empoderem-nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:
Cap més episodi de violència contra les dones, ni físic, ni psicològic, ni econòmic, ni patrimonial,
ni institucional!
Ateneu Obert de la Dona i Arran del Pla de l'Estany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada