
Una alegre mirada,
Un reflex de lluna,
Un miratge de pau,
Una amiga inesperada,
Una càlida abraçada,
Tot això aquest nadal!!
Que tingueu molt bones festes!!

Resulta indignant que mentre la nostra societat està en un procés de canvi les joguines presenten la societat de fa 20 anys i no la d’ara. No és cert que la dona estigui actualment tancada a casa i no tingui altra opció professional. No és cert que els homes no canviïn bolquers. Les joguines que regalem als nostres fills són joguines per al passat, o són joguines per al futur? Aquestes joguines sexistes reproduïxen els rols clàssics de l’home i la dona, es converteixen en un instrument ideològic del que se serveix el sistema per a perpetuar-se. D’aquesta forma els nens i nenes, per mitjà de la joguina, assimilen la discriminació i reproduïxen els esquemes masclistes i patriarcals que imperen en la societat, esquemes que es reflecteixen principalment en la diferenciació dels jocs i les joguines segons els sexes, creant al baró possessiu i actiu i a la dona "*cenicienta" de la llar dedicada al marit i als seus fills, sense tenir possibilitats de complir altre paper en la societat. La solució doncs no consisteix tant que els nens hàgin de jugar amb canells i les nenes amb cotxes, sinó a superar la dualitat tradicional «això és de nens» i «això és de nenes», i permetre que les joguines siguin emprades per ambdós sexes indistintament; de fet, si observem la realitat, encara que tants nens com nenes juguen amb ninots que uns ninots siguin per a nenes i altres per a nens és culpa nostra. Seria convenient fomentar el desig en els/les menors de trencar barreres o vedats privats així com la curiositat pel desconegut, el nou, el no experimentat i comprovar vivencialment l’atractiu que poden resultar aquestes noves activitats no agressives.